No sé si heu sentit parlar mai de l’olla Römertopf.
Pel forum de Mundorecetas hi va haver una mena de febre boja per aconseguir-la quan va estar a la venda al Lidl, per uns 12 euros.
Es una olla de fang amb tapa també de fang per cuinar al forn.
Doncs no vaig parar fins aconseguir-la. Em vaig animar a fer-hi aquest pa, que va quedar impresionant.

L’olla és aquesta per si algu no la coneix.
Per cert, és un bon mort, si no tens espai per guardar-la val més que no la compreu.

PA EN OLLA RÖMERTOPF
Ingredients:
600gr de farina
30 gr de llevat
2 cullerades de postre de sal
1 cullerada de postre de sucre
1 cullerade de postre de lecticina de soja (opcional)
1 raig d’oli d’oliva
350 gr d’aigua.
Preparació:
Es posen al vas de la thermo, l’oli, el sucre, la lecticina de soja i l’aigua, 2 minuts, velocitat 2, a 37 graus.
S’afegeix la llevadura fresca i es programa 5 segons a velocitat 6.
Tot seguit hi afegim la meitat de la farina, 8 segons a velocitat 6.
Després posem la sal i la farina restant, 5 minuts a velocitat espiga.
Ho deixem reposar una hora dins la thermo tapada amb una drap de cuina.
Quan la treiem amb les mans enfarinades,treiem l’aire de la masa, li donem forma i la posem dins la Olla Römmertopf tapada.
La posem al forn a 220 graus, una hora més o menys.
Es treu i es deixa refredar sobre una reixa.
Queda un pa genial.


Mercè escribió,
8 Abril 2009 @ 12:04 am
Esther, si dius que queda tan bo, potser val la pena comprar-la no??
No la coneixia, però n’he vist de semblants per aquí… A mi em falta espai a la cuina!! Ja no sé on col·locar tants estris! Però em reservo la recepta per si mai cau. 
Petons!
P.D: Quina funció fa la lecitina, ho saps?
La cuina vermella escribió,
9 Abril 2009 @ 2:55 pm
Estimada, no tenim espai, per tant no podem carregar amb el mort. tot i així fruim de veure la teva creació. un petó.
Gemma escribió,
12 Abril 2009 @ 8:04 am
Jo atmpoc la coneixia, però em sembla un invent fantàstic. Llàstima que amb tantes coses a la cuina no s’hi cap… i al final s’ha de triar
Gent jove pa tou escribió,
24 Abril 2009 @ 9:16 am
No habia sentit mai a parlar d’aquestes olles, però si queda tant bó haurè de buscar-ne una. Hi ha molta diferència de fer-lo sense la olla.