Ja hem arribat , encantats de la vida!
Com molts ja sabeu, fa uns mesos em va tocar en un sorteig , un cap de setmana “FULL” a l’Hotel de Karlos Arguiñano.
Intentaré fer una mica de crònica sense fer-me massa pesada.
Divendres 2 d’otubre:
Ens vam llevar sobre les 8 del matí, els que ens coneixeu, ja sabeu que no ens agarada matinar massa.Vam esmorzar una miqueta i ens vam disposar a ….carretera i manta!
A mig camí ens vam parar a dinar (un entrepà), per què clar……ja sabiem que sopariem bé. Jejejjej!.
Allà a les 15.30 arribaem al bell mig de Zarautz.Vam anar a deixar les coses a l’Hotel, que ja estaven avisats,i a les 16.30 haviem quedat amb la Jone Miren, directora del programa de Karlos Arguiñano.Vam prendre un cafè a la terrassa del bar, amb unes vistes espectaculars! Mmmmmmmmmmm!He de dir que aquesta noia és encantadora, ens va informar de tot el que podiem fer per la zona,super super bé, ens va trucar un munt de cops per si tot anava bé, etc…Un encant!
FIN DE SEMANA GASTRONOMICO EN EL HOTEL DE KARLOS ARGUIÑANO
Aquí si que comença el festival.ES-PEC-TA-CU-LAR.
Ens va atendre l’Eneko, és un dles fills de lArguiñano.Un tracte fantàstic i super atents amb nosaltres.Genial.
Ens va recomanar que fessim el Menú Degustació.Doncs perfecte!
Tot això amb un fantàstic Txacolí.Tot era boníssim,és que no es pot explicar, deliciós.
Dissabte 3 d’octubre.
El dissabte ens vam aixecar no massa d’hora per baixar a esmorzar.L’esmorzar, no tinc fotos, però hi havia de tot, com a tots els hotels, croissants,fruita,iogurt,pà,cereals,mantega,melmelada……i tomàquets (pels catalans,suposo).
No vam esmorzar gaire, per que ens esperava un altre gran dinar.Vam anar a Donosti/SanSebastian.Vam donar un volt, una caminada per la Concha ,la catedral i ……l’Fnac.
Després de voltar tot el matí, vam tornar a l’hotel on ens eperava l’Eneko per dinar.
Per dinar l’Eneko ens va recomanar un “Arroz caldoso”.Vaya recomanació! Mare de Déu santissima, jo no sóc gaire d’arrossos i …..vaja, el millor arròs de món mundial.
El menú de dinar va ser:
El sábado nos levantamos no demasiado temprano para bajar a desayunar .
El menú del almuerzo fue:
ENSALADA MIXTA DE BONITO
ARROZ CALDOSO
TARTA DE MANZANA CON HELADO DE” NO SE QUE Y ESPUMA DE NO SE CUANTOS.”
SORBETE DE LIMON CON TXACOLÍ.
Després de dinar, l’Eneko i la noia de la recepció, que també cal recalcar que és super agradable, ens van recomanar visitar un poble que hi ha al costat de Zarautz que es diu Getaria.Vam anar-hi a peu, per fer baixar l’arròs.Hi ha uns 4 km tot xino-xano.Però vam tornar amb bus, per que estavem rebentats.Uns paisatges preciosos!
Al arribar a l’hotel ens vam estirar un ratet, estavem morts, ens vam dutxar i ens en vam anar a fer fotos mentre el sol es ponia.
De seguida va ser l’hora de sopar, i vinga! Tornem-hi a pan i cuchillo que diuen.
Aquesta vegada l’Eneko ens va proposat tornar a fer un menú degustació fet per ell, ens va deixar triar, però el que ens va dir ja ens anava de conya.
El menú del sopar va ser:
El menú de la cena fue:
ENSALADADE SALMON
SALTEADO DE LANGOSTINOS
CHIPIRONES
BROCHETA DE PIÑA Y PLATANO CON HELADO
Els altres postres que ens va dur no se com es deien però estaven de “muerte lenta”
Diumenge 4 d’octubre.
Diumenge ens vam llevar i vam esmorzar, poquet, no fos cas, encara ens faltava el dinar…..estavem ja bastant tips,i no sabiem encara que ens esperava, jejejej.
Al matí vam anar a fer un tomb per Getaria i Zumaya. Són dos poblets pesquers molt bonics.Despres vam estar prenent algo per la platja de Zarautz, ja que feien com una mena de campionats de futbol a la platja.Allà tothom fa esport, és una passada, la gent o fa surf, o camina o va amb bici…..em va sorprendre bastant.
Bé, vam demanar de dinar d’hora ja que ens esperaven un munt de km per fer.
El menú va ser, espectacular, per no perdre el costum.
TARRINA DE FOIE CON MEMBRILLO Y SALSA DE MANZANA
HUEVOS ROTOS CON HONGOS
RAPE CON SALSA DE SETAS Y AJETES
PROFITEROLES CON HELADO DE PRALINÉ
TARTA DE QUESO CON HELADO DE FRUTAS DEL BOSQUE Y “OTRO HELADO”.
Ara us poso 4 fotos de l’habitació i de la vista que teniem!
Conclusió: ha valgut molt molt molt la pena, tant la Jone, com l’Eneko, com la noia de la recepció, com tot el personal, un 10!Només hi ha hagut una pega, no he pogut coneixer en Karlos, el de la pirolisis! Muaaaaaaaaaa!
jodeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrr, quina super enveja!! Vaya pinta tenen els plats, l’hotel i toooooot!!
a veure si algun dia practiques amb algu de menjar i m’ho deixes probar!!! ;P
muaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
pd. quan portaben els plats l’Eneko no cantava la cançó del programa?? “que aproveche, que aprofiti, on eguin!” 😀
Ole, ole! jo ja m’he pasat a l’alta cuina, per tant Puntí, ves fent guisats al nivell i estatus que he adquirit… o això, o faig vaga de fam, i punt! 🙂
Quina sort!!!! :):):)
Petonets
Nena ,no tinc paraules per dir-te lo guay que t´ha quedat la cronica; només una cosa tot sembla super genial com tú!!!!!!! muuuuaaaaa! t´ho mereixíes!
Collons quina enveeja mes sana que us tinc!
Quin fart de menjar bo!!!!
Jo si que vai veure en Karlos ,pero per la tv estaba a Estoril.
Quiiiiiiiina enveja!!! 🙂
I quin reguitzell de delícies! Una crònica genial!
Petons!
Esther, quina sort, que heu tingut, esta tot perfecte. Fa tot una pintaaaaaaa!. A veure si d´aqui uns nou mesos es veu alguna cosa mes, ja toca. La Mire i en Xavi, estarien embabiacats.
Això si que és un regal fet a mida, …i pel que expliqueu l’heu gaudit de valent… felicitats !!…. quina enveja !!!!